Ramaderia

Farratges / Alfals en branca

Com alfals en branca o heno d’alfals es coneix l’alfals assecat de forma natural al camp a través del sol, evitant la destrucció de proteïna, i conservant tot l’olor i gust natural de l’alfals.

Farratges Nabau recol·lecta, emmagatzema i presenta l’alfals amb les cures adequades per obtenir un producte d’alta qualitat, conservant al màxim les seves propietats, textura i sabor. La seva producció es realitza als camps de la Plana d’Urgell, una de les zones més valorades mundialment per al cultiu de farratges, i es recol·lecta amb unes temperatures òptimes per tal d’obtenir la humitat desitjada i evitar la caiguda de les fulles, deixant-lo secar al sol.

En quant a la seva composició analítica resulta equivalent a d’alfals deshidratat, sempre que l’estat vegetatiu de la planta en el moment del tall sigui el mateix. Aquest es un aliment essencial pel seu alt contingut en fibra, proteïna, minerals, calci, fòsfor orgànic i vitamines (A, B1, B12, C, D, E i K) que el fan indicat pel creixement adequat dels ossos i dents, ajuda a la coagulació de la sang, i afavoreix el sistema circulatori, a més dels efectes depuratius, diürètics i antioxidants.

Composició Química (%)
VRF PB EE FB FND FAS LAD
Excel·lent 20,8 2,53 22,9 36,7 27,2 6,32
Primera 18,7 2,14 27,7 43,6 32,7 7,51
Segona 16,8 1,92 30,4 49,1 36,1 8,25
Tercera 15,0 1,80 34,3 56,0 40,9 8.96
Quarta 13,4 1,52 36,7 62,0 44,6 8,96

Macro-minerals (%)

Ca P Mg
1,55 0,24 0,25

Farratges / Alfals Deshidratat

Aquest es un dels principals farratges produïts a l’àrea del mediterrani. La seva deshidratació a través del tractament tèrmic que a través d’alteracions en la seva composició redueix les pèrdues de valor nutritiu (fulles, proteïna, vitamina) així com l’eliminació de la humitat per pluja o rosada.

L’alfals deshidratat conté al voltant d’un 50% de paret cel·lular i una composició equilibrada de la fibra (8% pectines, 10% hemicel·lulosa, 25% cel·lulosa i 7% lignina) que assegura un bon trànsit digestiu, un aporta elevat de fibra i una alta capacitat tampó. Tot això, unit a la seva elevada palatabilitat, fa de l’alfals un ingredient perfecte per a la fabricació de pinsos per a vaques i conills d’alta producció.

En quant al seu contingut en proteïna bruta en condiciona el seu valor al mercat, ja que com més tendra es recull, menor es la producció de matèria seca per Hectàrea, però major es la quantitat nutritiva, al augmentar la proporció de fulles sobre el tall.

Palla

La palla proporciona molt poc valor nutricional i es considerada el tipus de fibra menys digestible. No aporta quasi energia, al fibra es troba molt lignificada i la proteïna que conté està nitrogenada per lo que resulta no assimilable per l’animal. També presenta marcades deficiències en la major part dels macro-minerals i vitamines, excepte potassi, clor i ferro. Un abús de palla pot originar impactes que originin còlics.

Tanmateix, tot i el seu baix valor nutritiu, la palla pot constituir una elevada proporció de les dietes de manteniment en la ramaderia extensiva, ja que permet satisfer l’apetit dels animals i mantenir-los en sensació de sacietat. Tot i que en aquests casos s’haurà de completar amb fonts d’energia, proteïna i un corrector vitaminic-mineral.

Composició Química (%)
Humitat P.B EE Grasa verd.
8,3 3,7 1,6 50
Macro-minerals (%)
Ca Cl Mg K S
0,30 0,40 0,10 1,10 0,15
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Cu Fe Mn Zn Vit. E
4 180 37 16 0

Soja

La fava de soja constitueix una excel·lent font d’energia i proteïna, en particular, pel seu alt contingut en lisina, àcid linoleic i colina. De vegades es descacarilla parcialment per a elevar el seu valor nutritiu per a pinsos de garrins i pollets de primera edat.

La fracció hidrocarbonada de la soja conté, a més d’oligosacàrids, entre un 6-8% de sucres solubles (principalment sacarosa) i al voltant d’un 12% de paret cel·lular poc lignificada. A més, tot i que el seu contingut en midó baix (1%), la qualitat energètica d’aquesta fracció és elevada en ramaderies extensives com vaques, mitjana en porcs i conills i més reduïda en aus.

La fava de soja sencera conté entre un 18-20% de greix altament insaturat (54% linoleic i 8% linolenic). Per aquest motiu es sol moldre o exprimir la seva fava facilitant l’alliberació de l’oli que augmenta la seva digestió en el budell prim. Per aquest motiu, el valor energètic en monogàstrics de la fava exprimida és entre 2-5% superior al de la fava torrada, amb majors diferències en el cas dels pinsos en farina. En quant al seu valor energètic no sembla modificar-se pel processat o el seu tipus, ja que en qualsevol cas es produeix un increment del seu consum i en conseqüència de la producció de llet.

El seu contingut en proteïna varia des d’un 38% en la llavor sencera fins al 90% en l’aïllat de proteïna, per lo que aporta molt valor nutricional als animals que utilitzen la proteïna i els aminoàcids en la seva activitat digestiva.

Entre les seves propietats nutricionals també cal destacar el seu contingut en calci, iode, carbohidrats, sodi, i vitamines A, B2, B3, B6 i E.

Macro-minerals (%)
Ca P Pfítico Mg K
0,29 0,61 0,40 0,27 2,20
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Cu Fe Mn Zn Colina
13 120 33 48 2.700

Pellofa de soja

La pellofa de soja és un subproducte del processament de la fava de soja per a l’obtenció de l’oli. Es un ingredient amb un alt contingut en fibra molt poc lignificada (40%), amb una degradabilitat gairebé completa (>85%) i amb una velocitat de degradació relativament lenta (3,3%/hora). Aquesta velocitat de degradació es veu disminuïda segons augmenten els carbohidrats fermentables de la dieta, ja que fan disminuir la proporció de la flora cel·lulolítica (també disminueix amb nivells alts de greixos insaturats).

Macro-minerals (%)
Ca P S Mg K
0,50 0,15 0,11 0,20 1,26
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Cu Fe Mn Zn Colina
11 550 20 42 400

Llavor de cotó

La llavor de cotó és alta en proteïna, grassa, fibra i energia, per lo que presenta una combinació de nutrients força inusual en un aliment.

És usada fonamentalment en l’alimentació de vaques de llet d’alta producció degut al seu alt valor nutritiu. En quant al seu contingut proteic cal tenir en compte que té una degradabilitat mitjana (73%), per lo que una part important de l’aliment va directament a l’intestí i presenta una proporció de proteïna soluble molt elevada (40-50%).

Cal tenir en compte que part de la grassa que conté el cotó es bypass, de tal manera que el seu consum augmenta la proporció de greix a la llet i redueix el seu contingut proteic, motiu pel que el consum en vaques no pot sobrepassar els 3kg per animal i dia.

Macro-minerals (%)
S P Pfítico Mg K
0,24 0,53 0,40 0,17 0,95
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Cu Fe Vit. E Zn Colina
9 50 25 36 2.500

Polpa de remolatxa

La polpa de remolatxa és un subproducte de la industria d’extracció del sucre. El seu alt contingut energètic, sobretot en proteïnes i minerals, fa que sigui un bon suplement per a la ramaderia extensiva.

El seu principal component són els hidrats de carboni, conté un 35-40% de FND molt poc lignificada (molt digestiva), així com quanties apreciables de pectines (20%) i sucres (6%). Aquesta és fàcilment degradable per la flora donant lloc a una elevada proporció d’acètic, que afavoreix la síntesis de greix en animals lleters.

Macro-minerals (%)
S Mg Ca S K
0,30 0,21 0,98 0,30 0,49
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Mn Fe Vit. E Zn Colina
64 580 10 14 800

Gluten

El gluten s’obté en e procés de fraccionament del blat de moro per via humida, i es aquella part del gra que queda després de l’extracció de la màxima quantitat possible de midó, gluten i germen.

Presenta una alta proporció de fibra (36%) i nivells acceptables de midó (16-19%) i proteïna (19-21%). És un excel·lent aliment per a vaques, ja que presenta una palatabilitat acceptable i el seu valor energètic es similar al del gra d’ordi, ja que la seva fibra es troba molt poc lignificada.

Macro-minerals (%)
P Pfítico Mg S K
0,87 0,52 0,35 0,31 0,90
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Mn Fe Vit. E Zn Colina
21 213 10 72 1.450

Colza

La proteïna de la colza presenta una alta utilització digestiva tot i que una mica menor que la de la soja (10%). El seu perfil d’aminoàcids essencials es complementa be amb el dels grans de lleguminoses, per la seva elevada concentració en aminoàcids ensofrats. La colza, i especialment la farina de colza es una molt bona font de proteïna indegradable, de Sofre, Seleni, Biotina, Colina i Niacina. També cal tenir en compte que degut a la seva gran riquesa en fibra i àcid fític la disponibilitat de Calci, Magnesi i Zinc es més baixa que en d’altres lleguminoses.

La colza es un ingredient molt adequat en pinsos de vaques d’alta producció pel seu contingut en greix, proteïna i fibra digestible. El seu consum provoca la reducció de la concentració en la llet d’àcids grassos de cadena mitja i curta, i augmenta la d’àcids grassos de cadena llarga.

Macro-minerals (%)
P Pfítico Mg S K
0,60 0,42 0,24 0,30 0,79
Micro-minerals i vitamines (mg/kg)
Mn Fe Vit. E Zn Colina
36 120 100 45 4.200

* Les dades reflexades a les taules poden variar.